loading...

Nouvelles - News - Notícies - Noticias - Notizia

L’impacte de l’estrès en la hipertensió

Posted on juny 05,2017
hipertensión y estrés

La pressió arterial alta o la hipertensió és una malaltia que té un augment sostingut de les taxes de prevalença: s’espera que afecti a gairebé més d’1,5 bilions de persones al 2025. Actualment, la hipertensió afecta a 1 de cada 3 adults als EE.UU i és la causa d’1 de cada 7 morts. Moltes causes han contribuït a l’augment de la seva prevalença, entre les quals destaca l’estrès mental, incloent l’estrès financer, l’ansietat i la depressió.

Cal enaltir que la resistència a l’estrès en la vida primerenca de l’individu està fortament relacionada amb el risc de tenir la pressió arterial alta en la vida adulta. S’ha demostrat que l’estrès provocat per les condicions de treball està associat amb una pressió arterial elevada durant la nit, durant el somni i durant el treball.

S’ha provat que la dilatació del múscul cardíac en pacients amb pressió arterial alta està més correlacionada amb situacions estressants, que amb la pressió arterial mesurada a casa o a la clínica. Això suggereix que es deu a la deficiència d’òxid nítric sintasa neuronal, un enzim que facilita l’estrès mental, que condueix a l’activació de l’activitat simpàtica i l’alliberament d’adrenalina, i que responsable dels canvis d’estrès en el cos i la pressió arterial alta o la hipertensió.

Encara queda més. Les proves d’estrès psicosocials han revelat que l’estrès psicològic contribueix a l’elevació del colesterol dolent en la sang, i aquest es considera com un factor de risc per a la pressió arterial alta. Molts estudis han demostrat que les tècniques o mètodes que s’han utilitzat per reduir l’estrès, incloent la meditació, durant 24 setmanes mostren un impacte positiu en la reducció de la pressió arterial. No obstant això, segueix sent necessària la recerca addicional d’una tècnica específica amb efecte positiu en la reducció de la pressió arterial.

estres hipertensio app

La fatiga és considerada el símptoma més comú en la pràctica clínica. Les característiques més prominents són la disminució de la capacitat i la pèrdua de motivació en el treball. La fatiga també s’associa a sentiments com l’increment de cansament i la necessitat de dormir. Porta amb ella molts problemes mèdics.

Aquests pacients amb hipertensió arterial sofreixen de fatiga com a resultat de no rebre cap tractament, i acaben rebent danys en el cor i als vasos. A més, certs medicaments que s’administren per reduir la pressió arterial poden provocar fatiga, incloent bloqueadors beta-adrenoreceptors. Les investigacions mostren que els pacients amb fatiga crònica, una malaltia reumatològica, sofreixen de menys disminució de la pressió arterial quan estan recolzats.

La funció sexual és un dels aspectes més importants que es veuen afectats per la pressió arterial alta. La capacitat d’erigir el penis és la queixa més angoixant dels pacients homes amb hipertensió. A més, la funció sexual anormal pot augmentar amb els fàrmacs utilitzats per tractar la hipertensió, incloent el bloqueador beta-adrenoreceptor (per exemple, concor i metoprolol). D’altra banda, s’ha suggerit que els antagonistes del receptor de l’angiotensina II poden estar associats amb la millora de l’erecció i altres funcions sexuals masculines.

Malgrat l’extensa recerca sobre la sexualitat masculina en pacients que sofreixen de pressió arterial alta i que reben medicació per baixar la pressió arterial, el dany sexual en les dones segueix sense ser identificat. Un estudi recent va concloure que les dones amb hipertensió sofreixen de menys lubricació en la vagina, disminueix la durada d’orgasme i senten més dolor durant les relacions sexuals. No obstant això, sembla que les emocions i els sentiments no es veuen afectats en pacients amb pressió arterial alta sistólica.

Autora: Dra Chaithanya

Bibliografia:

Kearney PM, Whelton M, Reynolds K, et al. Global burden of hypertension: analysis of worldwide data. Lancet. 2005; 365:217–23.

MMWR. Vital Signs: Prevalence, Treatment, and Control of Hypertension—Estats Units 1999–2002 i 2005–2008. MMWR Morb Mortal Wkly Rep. 2011; 60:103–8.

Matthews KA, Katholi CR, McCreath H, et al. Blood pressure reactivity to psychological stress predicts hypertension in the CARDIA study. Circulation. 2004; 110:74–8.

Crump, C., Sundquist, J., Winkleby, M. and Sundquist, K. (2016). Low stress resilience in late adolescence and risk of hypertension in adulthood. Heart, 102(7), pp.541-547.

STEPTOE, A. (2005). Impact of Job and Marital Strain on Ambulatory Blood Pressure. American Journal of Hypertension, 18(8), pp.1138-1138.

Devereux, R., Pickering, T., Harshfield, G., Kleinert, H., Denby, L., Clark, L., Pregibon, D., Jason, M., Kleiner, B., Borer, J. and Laragh, J. (1983). Left ventricular hypertrophy in patients with hypertension: importance of blood pressure response to regularly recurring stress. Circulation, 68(3), pp.470-476.

Khan, S., Geer, A., Fok, H., Shabeeh, H., Brett, S., Shah, A. and Chowienczyk, P. (2015). Impaired Neuronal Nitric Oxide Synthase-Mediated Vasodilator Responses to Mental Stress in Essential Hypertension. Hypertension, 65(4), pp.903-909.

Kuebler, U., Trachsel, M., von Känel, R., Abbruzzese, E., Ehlert, U. and Wirtz, P. (2014). Attributional styles and stress-related atherogenic plasma lipid reactivity in essential hypertension. Journal of Psychosomatic Research, 77(1), pp.51-56.

Nagele, E., Jeitler, K., Horvath, K., Semlitsch, T., Posch, N., Herrmann, K., Grouven, U., Hermanns, T., Hemkens, L. and Siebenhofer, A. (2014). Clinical effectiveness of stress-reduction techniques in patients with hypertension. Journal of Hypertension, 32(10), pp.1936-1944.

Jason, L., Taylor, R., Kennedy, C., Jordan, K., Song, S., Johnson, D. and Torres-Harding, S. (2003). Chronic Fatigue Syndrome: Symptom Subtypes in a Community Based Sample. Women & Health, 37(1), pp.1-13.

Smith, E., Kacker, S., Raskin, A., Yun, P., Davidson, J., Hoffman, B. and Clark, J. (1996). Central propranolol and pindolol, but not atenolol nor metoprolol, inhibit sexual behavior in male rats. Physiology & Behavior, 59(2), pp.241-246.

Nelesen, R., Dar, Y., Thomas, K. and Dimsdale, J. (2008). The Relationship Between Fatigue and Cardiac Functioning. Archives of Internal Medicine, 168(9), p.943.

Dusing, R. (2005). Sexual Dysfunction in Male Patients with Hypertension. Drugs, 65(6), pp.773-786.

Smith, E., Maurice, J., Richardson, R., Walter, T. and Davidson, J. (1990). Effects of four beta-adrenergic receptor antagonists on male rat sexual behavior. Pharmacology Biochemistry and Behavior, 36(4), pp.713-717.

Chobanian, A., Bakris, G., Black, H., Cushman, W., Green, L., Izzo, J., Jones, D., Materson, B., Oparil, S., Wright, J. and Roccella, E. (2003). Seventh Report of the Joint National Committee on Prevention, Detection, Evaluation, and Treatment of High Blood Pressure. Hypertension, 42(6), pp.1206-1252.

Duncan, L., Lewis, C., Jenkins, P. and Pearson, T. (2000). Does hypertension and its pharmacotherapy affect the quality of sexual function in women? American Journal of Hypertension, 13(6), pp.640-647.

Foy, C., Newman, J., Berlowitz, D., Russell, L., Kimmel, P., Wadley, V., Thomas, H., Lerner, A. and Riley, W. (2016). Blood Pressure, Sexual Activity, and Dysfunction in Women with Hypertension: Baseline Findings from the Systolic Blood Pressure Intervention Trial (SPRINT). The Journal of Sexual Medicine, 13(9), pp.1333-1346

Comments are Closed